Qui som
LA RUTA MINERA és una prova cicloturista que se celebra a Berga des de l’any 2014. Transcorre principalment per carreteres amb molt poc trànsit de vehicles, ideals per a la pràctica del ciclisme. Troba el teu recorregut i gaudeix de l’experiència!
Per què la Ruta Minera?
El nom de La Ruta Minera s’ha escollit tenint en compte que el recorregut transcorre per tots els municipis que d’alguna manera van estar lligats a l’activitat minera, com Guardiola de Berguedà, Cercs, Fígols, Vallcebre i Saldes. De la mateixa manera, l’exigència del recorregut proposat i l’esperit del ciclisme, com a esport que porta implícita la idea de sacrifici i duresa, permeten establir un paral·lelisme amb la duresa i el sacrifici del treball a la mina. Així, des d’una vessant lúdica, esportiva i pel plaer d’aconseguir un repte personal, la Ruta Minera vol rendir un humil homenatge als homes i dones que van patir i lluitar per tirar endavant la seva vida en les mines de l’Alt Berguedà durant més de cent anys.
Breu apunt històric
L’Alt Berguedà va ser una comarca amb una gran tradició en l’explotació minera des de la segona meitat del segle XIX. En aquella època, però, les mines existents eren de poca importància i estaven explotades per petites empreses locals que a dures penes podien competir amb els preus del carbó importat de l’estranger.
A partir del 1888 la comarca va patir un procés gradual de modernització en l’explotació minera que va culminar amb la creació de l’empresa “Carbones de Berga, S.A” l’any 1911. A banda de la modernització en el procés d’extracció del carbó, l’empresa va potenciar la creació de colònies de treballadors a l’estil de les colònies tèxtils del riu Llobregat. Les principals colònies mineres van ser les de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació, totes en el municipi de Cercs.
Les mines estaven situades als municipis de Cercs, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre, Fígols i van arribar a ocupar fins a 4.458 treballadors en el moment de màxim esplendor. A aquesta xifra cal afegir la quantitat de miners que treballaven en mines petites i amb un sistema d’extracció tradicional que també funcionaven a causa de l’alça dels preus del carbó. La mineria va ocupar a molta gent de la comarca i a molts immigrants d’arreu de l’estat espanyol.
La importància de la mineria va necessitar de la millora en les comunicacions de la zona i en les precàries infraestructures existents. Entre aquestes cal destacar la majoria de les carreteres per les que transcorre la marxa, com són la carretera de Guardiola de Berguedà a Saldes, la de Berga a Sant Llorenç de Morunys, com a via proveïdora de fusta per l’apuntalament de les galeries, i la pista forestal i el telefèric cap al coll de Pradell.
Les condicions de vida i de treball eren d’una duresa extraordinària, en especial en les petites mines locals. La feina ocupava tota la família, els homes en les galeries i les dones en les rentadores de carbó. A banda de la duresa intrínseca de la pròpia activitat s’unien les inacabables jornades de treball, les malalties respiratòries, els nombrosos accidents i les penalitats pròpies de l’època.
Carbones de Berga S.A. va mantenir la seva activitat de manera ininterrompuda fins el 31 de desembre de 1991.
